Dissabte, 21 abril 2018 12:51

Què és la pedagogia sistèmica?

L'origen de la pedagogia sistèmica es troba en el treball sobre constel·lacions familiars i teràpies sistèmiques portat acabe pel psicoterapeuta alemany Bert Hellinger. A partir d'aquestes teories, la mestra alemanya Marianne Franke i la professora de secundària mexicana Angélica Olvera han apostat per traslladar les teories de Hellinger a l'àmbit educatiu.

És important destacar que, malgrat el seu caràcter marcadament innovador, la pedagogia sistèmica no pretén substituir en absolut els mètodes d'educació i aprenentatge més tradicionals, als quals considera perfectament vàlids, sinó integrar les seues idees en els sistemes actuals d'ensenyament amb un caràcter marcadament inclusiu.

La principal pretensió d'aquest mètode és introduir el que es coneix el que es coneix  com a «mirada sistèmica» en els centres d'ensenyament.

Què és la mirada sistèmica?

És una perspectiva del món en què vivim que entén els col·lectius i grups humans, i també les institucions, no com com la simple summa dels membres que pertanyen a ells, sinó com a sistemes complexos que funcionen sobre la base d'unes dinàmiques que segueixen certs patrons.

La pedagogia sistèmica presa com a referents fonamentals la ubicació i el context i, sota aquesta premissa tracta de col·locar «cadascun en el seu lloc per a poder educar». Les teories sistèmiques entenen que als pares els correspon la responsabilitat ineludible d'educar als seus fills  i els mestres i professors han de complir la funció de transmetre coneixements, tenint sempre molt en compte la realitat dels alumnes i les seues famílies.

La importància del context

 Altre principi bàsic de la pedagogia sistèmica és el context, la diversitat i peculiaritats de cada alumne i alumna. La pedagogia sistèmica tracta d'abordar aqueixes peculiaritats prenent en compte el context específic, és a dir, l'espai, territori, temps i història, així com el resultat de la combinació de tot açò: coneixements previs, creences, cultura, consciència. A partir d'aquest punt, l'educador ha d'actuar d'acord amb açò, partint de la base que cap context és millor que un altre.

Es tracta de treballar des de l'acceptació i el respecte, la qual cosa comporta canvis importants en la manera d'afrontar la relació entre els centres docents amb els alumnes i les seues famílies, organitzar les reunions amb els pares, el to de les entrevistes, els protocols de col·laboració i fins i tot els diagnòstics.

De tot ells es deriva un altre aspecte fonamental de la pedagogia sistèmica: la inclusió. Quan un alumne o els seus pares se senten exclosos pel motiu que siga (ser d'un país o cultura diferent, tenir un problemes d'aprenentatge o patir una discapacitat) perden el sentit de pertinença a aqueix sistema, produint-se un desequilibri que moltes vegades degenera en actituds disruptives, pèrdua d'interès, fracàs escolar i, fins i tot, situacions de violència escolar o bullying.

La mirada sistèmica dóna molta importància a l'important vincle existent entre pares i fills i els sentiments de fidelitat de les persones en relació a la seua cultura i col·lectiu al que pertanyen, tractant d'aprofitar-los en un sentit positiu potenciant la convivència i el respecte.

Açò implica que els majors esforços de les institucions educatives han de dirigir-se en l'adreça de potenciar aquest sentiment de pertinença, afavorint en tot moment tots aquells processos que permeten la inclusivitat.

En definitiva, la pedagogia sistèmica és una nova forma de mirar l'acte educatiu recolzant-se en tres pilars o idees bàsiques:

  1. Considerar als alumnes com a part d'un sistema interrelacionat, tenint en compte que qualsevol element disfuncional pot afectar a la resta d'elements.
  2. Entendre que els xics i xiques tendeixen a ser molt profundament lleials al sistema al que pertanyen, constituint un impuls molt més fort que qualsevol proposta que venja de l'exterior.
  3. Aprofitar el gran vincle que els fills tens amb els seus pares per a educar-los en valors com el diàleg, la cerca de consens i el respecte als altres.