Dissabte, 28 Setembre 2019 21:58

Emergència Climàtica

Escric aquesta entrada mentre s’estan celebrant arreu del món vagues per l’emergència climàtica (està clar que estem en un procés de canvi climàtic, el primer que hem provocat els humans, ara és necessari prendre mesures per resoldre’l, per això cal anomenar-lo emergència climàtica). Amb aquest post vull posar el meu granet de sorra per ajudar a revertir la catastròfica situació que estem patint, i deixeu-me ser alarmista, doncs la situació ho requereix.

Sé que aquest bloc és per temes educatius, i considere que els humans necessitem educar-nos una miqueta en el respecte al planeta en el que vivim, per això m’he decidit a llançar les meues idees al respecte ací, i fer un poc de pedagogia. Ho faig per que estic convençut que la humanitat pot resoldre l’embolic en què s’ha clavat, com ja ho vam fer quan als anys 80 vam constatar que els gasos CFC eren els causants de la destrucció de la capa d’ozò (que ens protegeix dels raig ultraviolats del sol)  i els països del món vam signar un protocol (any 1987 a Montreal) que impedien el seu ús, i avui, 30 anys després, el forat que hi havia sobre l’Antàrtida s’està reduint considerablement. Per tant, els humans sabem resoldre problemes posant-nos tots d’acord.

Be, anem al tema que ara ens ocupa: estem en emergència climàtica. Hem de fer alguna cosa per resoldre aquest gran problema que tenim, i no ho podem fer d’altra manera que posant-nos tots d’acord. La humanitat sencera.

Doncs anem allà. Al meu parer, el que passa amb la humanitat en la terra és molt semblant al que passa a les criatures amb la família. Ho volen tot. Venim predestinats per demanar (exigir) als nostres progenitors tot. Menjar, cures, atenció,... pura supervivència. I és la feina dels progenitors posar límits a les exigències de les criatures.

No sé com s’ha passat d’això a fagocitar el planeta. Hi ha un grup d’ONGs que s’encarreguen de fa anys de calcular quan ens “acabem” els recursos que genera la Terra. Eixe dia es diu el Earth Overshoot, o el dia de la sobrecapacitat de la Terra. A la Wikipedia podeu trobar com ha anat evolucionant, i per si no us voleu aturar en comprovar-ho us diré que enguany ens vam acabar la Terra el dia 29 de juliol. Tot el que hem consumit després, la Terra no ha tingut la capacitat per regenerar-ho. Terrible. Ja fa dos mesos que ens l’hem acabada.

No es qüestió ara de fer campanyes de reciclatge, tot i que fa falta reciclar. El que ens hem de plantejar és reduir dràsticament el que consumim. Si amb el nostre ritme actual de consum en mig any ens hem acabat el planeta, no podem continuar igual, és obvi. El problema és que no tenim un progenitor que ens pose límits. La Terra ens ho diu, però no l’escoltem.

I, per a mi, hi ha un mal pitjor. El neoliberalisme que impera arreu del mon, escampat per tots els països des de l’Escola de Chicago, i que bàsicament diu que s’ha de consumir i s’ha de créixer. D’alguna manera eixa idea de que s’ha de créixer ens ha calat a tots (com els bebès que ho volen tot): famílies, empreses, governs,... tots volem créixer. Una empresa que guanya un milió d’euros al dia, vol guanyar-ne més, un govern avalua el seu èxit en percentatge de creixement del seu PIB,... però si ja ens hem acabat el planeta i volem créixer,...  ens l’acabarem més aviat,... el cap m’explota. No ens adonem que estem abocats al desastre. El planeta no pot més. Necessitem 2 planetes com la terra a l’any per poder viure (i ens els acabaríem els dos).

Necessitem decréixer, necessitem reduir el consum. Necessitem dir-li que NO a eixa criatura que tot ho vol. La Terra no pot més. Prou.

Ara, quan vages a fer la teua pròxima compra, pensa si realment ho necessites o és un caprici més.

Més en aquesta categoria: « Canvis a Thot