Dilluns, 16 Setembre 2019 19:37

Vaivens del sistema educatiu

Es va començar a construir el sistema d'ensenyament públic a la fi del XVIII amb el decret de Federico Guillermo II en 1787, que va promulgar un codi escolar que llevava al clergat el poder de l'educació per concedir-lo al Ministeri d'Educació. Estem en la il·lustració i apareix l'enciclopèdia. En aquest inici del sistema educatiu, el més important era el docent. Era un sistema que es basava en la figura del mestre, de la mestra. Ell, ella, era l'eix de la classe. Era el que sabia i el que impartia el saber. No importava res més: ell explicava i l'alumnat escoltava. Imagine que aleshores es va haver d'inventar la tarima, per donar-li, encara més, un lloc de privilegi a la figura del docent, en elevar-ho per damunt dels altres.

A la fi del XIX apareix l'escola nova. Aquesta concepció pedagògica, el progenitor de la qual va ser Dewey (1859 – 1952) als Estats Units, centra l'interès en el nen i en el desenvolupament de les seves capacitats; el reconeix com a subjecte actiu de l'ensenyament i, per tant, l'alumne posseeix el paper principal en l'aprenentatge. El sistema d'ensenyament dóna un gir important, comencen a aparèixer mètodes pedagògics interessants, comencen a considerar-se les necessitats de nenes i nens,… Bé anem bé.

També hi ha iniciatives molt interessants, amb la Institució Lliure d'Ensenyament, que recull aquesta línia i a més li afegeix la mirada a la integritat de la persona i el contacte amb l'entorn. El seu principal impulsor ací va ser Francisco Giner dels Rios i la seva idea principal és que el mestre influeix en els seus alumnes "no per la seva autoritat, sinó pel seu coneixement i el seu amor". La relació entre els alumnes i el professor era íntima, propera, familiar, per així poder influir millor en la seva consciència. En la pràctica, cada alumne tenia un quadern (i no un llibre acadèmic) amb el qual treballava. Els exàmens memorístics no existien. Les excursions eren freqüents, a museus de tot tipus, a fàbriques, al camp, etc,… Anem millorant.

Vénen temps foscos amb un cop d'estat, amb guerra civil inclosa, moltes venjances, la “depuració” del sistema educatiu (mitjançant la qual aparten de l'exercici del magisteri a una generació de grans mestres ben formats per la república) i torna el temps en el qual solament el mestre (i els manuals oficials tipus “catecisme”) tenia el saber. Pas enrrera.

Arriba la democràcia i posem les esperances en tornar a recuperar el camí iniciat amb l'escola nova i la ILE. Iniciem aquest recorregut però després, per alguna misteriosa raó que desconec, l'eix del procés d'ensenyament-aprenentatge es va desplaçar cap als continguts (hauria de dir cap als llibres de text, però queda més elegant dir continguts). Ara s'està movent cap als continguts digitals. Pràcticament el mestre ja no fa falta a la classe, ja que en els llibres de text està administrat el saber, fins i tot les activitats de reforç i d'avaluació. No fa falta el mestre, no es té en compte a l'entorn, no es mira que tipus de persona estem creant (o si: un model de persona que no pense?),… Buf, terrible.

I arriba el temps de les xarxes socials, i amb ella un nou fenomen. L'obsessió per les metodologies. Ja no importa el nen, ja no importen els continguts, ni tan sols l'entorn. Solament importa el postureo mediàtic de les metodologies. Ah! I les sigles: que si ABN (obert, basat en números), que si ABP (aprenentatge basat en projectes), que si ABC (el mateix, però en les competències),  que si TBL (el mateix, però en el pensament, i a més en anglés: Thinking Based Learning), que si FC (fliped clasroom o aula invertida), Aprenentatge Cooperatiu (ja m'he cansat de les sigles…), Pensament de Disseny, Gamificació, Aprenentatge Servei,… Triem el que més ens agrade pel seu nom (o per les seves sigles), ens veiem 4 tutorials d'Internet i a llançar als quatre vents per les xarxes que tinc una aula invertida, o que faig ABP… Ai!

Ja ben avançats en el s XXI no podem estar igual. Necessitem revolucionar el sistema i tornar a posar en valor les idees fantàstiques que hem perdut pel camí i actualitzar-les. La nostra proposta és desplaçar l'eix del procés d'ensenyament aprenentatge cap a l'alumnat, mirar els seus desitjos i les seves necessitats, connectar-ho amb l'entorn social i natural en el qual viu. Tornar a una íntima relació entre alumnat, professorats, sabers i entorn. En definitiva, ajudar a construir un model de persona pensant, autònoma, crítica, democràtica, empoderada, empàtica, preocupada pel seu entorn social i natural,… un ciutadà del s XXI.

I quan tinguem clar que la persona que tenim davant i les seves relacions amb les altres persones i amb l'entorn són el més important, llavors podrem decidir d'aquesta metodologia que use, i d'aquella altra que em ve bé,… i amb tot això, ens llançarem a investigar sobre nosaltres mateixos i l'entorn que ens envolta. Apassionant treball el nostre.