Dijous, 25 Octubre 2018 07:24

Cercant a Nemo

La major part dels articles que escric estan basat “en fets reals”. Sovint son mirades a com enfoquem l’ensenyament basant-nos en com fan les criatures el seu aprenentatge. Altres venen directament de l’observació de què fan es criatures o per escoltar alguna xerrada seua. Aquest obeeix al darrer cas.

Estàvem a l’hortet buidant el compostador amb alumnat 4 anys. Per cert, en vam fer una collita de compost excepcional. Vam traure 5 sacs d’una terra boníssima, que estem usant per quan fem els planters.

El cas es que d’entre la terra van eixir moltes orugues blanques, que son la fase larvària de no se quina classe d’escarabats (n’estem criant algunes, no sabem si eixiran els escarabats).

Òbviament, aquests escarabats formen part del procés de digestió dels vegetals, els quals per efectes d’aquests insectes, dels llombrígols i d’altres microorganismes, acaben convertits en una terra fosca i molt rica en nutrients: el compost. Per això cada cop que pel garbell apareixia algun llombrígol o alguna larva d’escarabat, els recuperàvem i els tornàvem per la següent tanda de compost.

I ara ve el fet: una xiqueta, amb veu molt trista diu ”pobret, deixem-lo que si no, sa mare es posarà molt trista, com en ‘buscando a Nemo’.”

Quina lliçó més gran sobre globalització dels aprenentatges. Sols allò que m’emociona, ho aprenc, i si ho aprenc, ja forma part de mi per sempre més, i per tant, ho tinc disponible per usar-ho quan ho necessite. M’encanta escoltar les criatures. Quant aprenc d’elles !!

Més en aquesta categoria: « encetem el curs