Dilluns, 16 Setembre 2019 19:37

Vaivens del sistema educatiu

Es va començar a construir el sistema d'ensenyament públic a la fi del XVIII amb el decret de Federico Guillermo II en 1787, que va promulgar un codi escolar que llevava al clergat el poder de l'educació per concedir-lo al Ministeri d'Educació. Estem en la il·lustració i apareix l'enciclopèdia. En aquest inici del sistema educatiu, el més important era el docent. Era un sistema que es basava en la figura del mestre, de la mestra. Ell, ella, era l'eix de la classe. Era el que sabia i el que impartia el saber. No importava res més: ell explicava i l'alumnat escoltava. Imagine que aleshores es va haver d'inventar la tarima, per donar-li, encara més, un lloc de privilegi a la figura del docent, en elevar-ho per damunt dels altres.

A la fi del XIX apareix l'escola nova. Aquesta concepció pedagògica, el progenitor de la qual va ser Dewey (1859 – 1952) als Estats Units, centra l'interès en el nen i en el desenvolupament de les seves capacitats; el reconeix com a subjecte actiu de l'ensenyament i, per tant, l'alumne posseeix el paper principal en l'aprenentatge. El sistema d'ensenyament dóna un gir important, comencen a aparèixer mètodes pedagògics interessants, comencen a considerar-se les necessitats de nenes i nens,… Bé anem bé.

També hi ha iniciatives molt interessants, amb la Institució Lliure d'Ensenyament, que recull aquesta línia i a més li afegeix la mirada a la integritat de la persona i el contacte amb l'entorn. El seu principal impulsor ací va ser Francisco Giner dels Rios i la seva idea principal és que el mestre influeix en els seus alumnes "no per la seva autoritat, sinó pel seu coneixement i el seu amor". La relació entre els alumnes i el professor era íntima, propera, familiar, per així poder influir millor en la seva consciència. En la pràctica, cada alumne tenia un quadern (i no un llibre acadèmic) amb el qual treballava. Els exàmens memorístics no existien. Les excursions eren freqüents, a museus de tot tipus, a fàbriques, al camp, etc,… Anem millorant.

Vénen temps foscos amb un cop d'estat, amb guerra civil inclosa, moltes venjances, la “depuració” del sistema educatiu (mitjançant la qual aparten de l'exercici del magisteri a una generació de grans mestres ben formats per la república) i torna el temps en el qual solament el mestre (i els manuals oficials tipus “catecisme”) tenia el saber. Pas enrrera.

Arriba la democràcia i posem les esperances en tornar a recuperar el camí iniciat amb l'escola nova i la ILE. Iniciem aquest recorregut però després, per alguna misteriosa raó que desconec, l'eix del procés d'ensenyament-aprenentatge es va desplaçar cap als continguts (hauria de dir cap als llibres de text, però queda més elegant dir continguts). Ara s'està movent cap als continguts digitals. Pràcticament el mestre ja no fa falta a la classe, ja que en els llibres de text està administrat el saber, fins i tot les activitats de reforç i d'avaluació. No fa falta el mestre, no es té en compte a l'entorn, no es mira que tipus de persona estem creant (o si: un model de persona que no pense?),… Buf, terrible.

I arriba el temps de les xarxes socials, i amb ella un nou fenomen. L'obsessió per les metodologies. Ja no importa el nen, ja no importen els continguts, ni tan sols l'entorn. Solament importa el postureo mediàtic de les metodologies. Ah! I les sigles: que si ABN (obert, basat en números), que si ABP (aprenentatge basat en projectes), que si ABC (el mateix, però en les competències),  que si TBL (el mateix, però en el pensament, i a més en anglés: Thinking Based Learning), que si FC (fliped clasroom o aula invertida), Aprenentatge Cooperatiu (ja m'he cansat de les sigles…), Pensament de Disseny, Gamificació, Aprenentatge Servei,… Triem el que més ens agrade pel seu nom (o per les seves sigles), ens veiem 4 tutorials d'Internet i a llançar als quatre vents per les xarxes que tinc una aula invertida, o que faig ABP… Ai!

Ja ben avançats en el s XXI no podem estar igual. Necessitem revolucionar el sistema i tornar a posar en valor les idees fantàstiques que hem perdut pel camí i actualitzar-les. La nostra proposta és desplaçar l'eix del procés d'ensenyament aprenentatge cap a l'alumnat, mirar els seus desitjos i les seves necessitats, connectar-ho amb l'entorn social i natural en el qual viu. Tornar a una íntima relació entre alumnat, professorats, sabers i entorn. En definitiva, ajudar a construir un model de persona pensant, autònoma, crítica, democràtica, empoderada, empàtica, preocupada pel seu entorn social i natural,… un ciutadà del s XXI.

I quan tinguem clar que la persona que tenim davant i les seves relacions amb les altres persones i amb l'entorn són el més important, llavors podrem decidir d'aquesta metodologia que use, i d'aquella altra que em ve bé,… i amb tot això, ens llançarem a investigar sobre nosaltres mateixos i l'entorn que ens envolta. Apassionant treball el nostre.

Dijous, 20 Juny 2019 06:46

Canvis a Thot

Thot Institut està passant ara per un procés de canvi important.

Durant 8 anys hem estat oferint-vos la millor formació que hem trobat, i ara ha arribat un moment en que canviem el nostre rumb per centrar-nos en un aspecte que ens apassiona: la recerca.

Mantindrem el bloc en el que anirem publicant posts amb la nostra visió sobre la educació infantil i desactivarem les xarxes, en les que treballarem a títol individual.

Agraïm a totes les persones que han passat per ací, a les que considerem com de la famílies, el suport tant important que ens heu donat, i a les entitats que ens han permés explicar els nostres plantejaments. A totes i tots us portarem en el nostre cor.

Potser, en un futur, torne a canviar el camí que anem a encetar ara, i ens tornem a trobar, de la qual cosa ens alegrarem.

Gracies per tot l'interés que heu mostrat per nosaltres. Sense ell Thot no haguera existit mai.

Dimarts, 14 Mai 2019 07:05

TDAH? una malaltia inventada.

Des de fa uns anys, la psiquiatria està sota sospita. Són tantes les malalties i trastorns que es descriuen en els seus manuals que avui dia el rar és que un pugui estar lliure de no patir cap trastorn. De fet, van saltar les alarmes en incloure les rabioles en l'últim Manual de Pediatria DSM (la bíblia dels psiquiatres) i després quan el govern nord-americà va declarar en un informe que 1 de cada 5 nens té un trastorn de la salut mental, xifres que semblen un insult al sentit comú de la població, perquè és impossible que tantes criatures estiguin mentalment malalts.

Ara apareixen unes declaracions de Leon Eisenberg, el psiquiatre que "va descobrir" el TDAH, que no deixen indiferent a ningú que visqui o treballi amb nens, ja que va confessar abans de morir que el TDAH "és una malaltia fictícia" Aquesta afirmació, feta pel destacat metge, va ser publicada pel setmanari alemany 'Der Spiegel'.

Els primers intents d'explicar l'existència d'aquest suposat trastorn van ser duts a terme en els anys 30. En aquell moment, els metges que tractaven a nens amb un caràcter inquiet i amb dificultat per concentrar-se els diagnosticaven la síndrome postencefálic, malgrat que la majoria d'aquests nens mai havien tingut encefalitis. Va ser un intent que no va quallar perquè clar, la majoria d'aquests nens mai havien tingut encefalitis. Va ser precisament Leon Eisenberg qui el 1968 va tornar a parlar d'aquest trastorn. Si bé aquesta vegada li va posar un altre nom, "Reacció hipercinètica de la Infància". Sota aquest diagnòstic va poder tractar a alumnes difícils, provant diferents psicofàrmacs amb ells. Al final va aconseguir el seu objectiu: fer que els nens enèrgics i intel·ligents es transformin en nens dòcils.

L'any 1968 va ser inclosa en el Manual Diagnòstic i Estadístic (DSM) i des de llavors forma part d'aquest manual, només que ara rep el conegut nom de Trastorn de Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH). Un dels principals èxits d'Eisenberg va ser aconseguir que la gent creguera que el TDAH té causes genètiques. El sentiment de culpa dels pares desapareix d'aquesta forma en pensar que la  xiqueta o el xiquets han nascut així i el tractament amb medicaments deixa de ser qüestionable. No obstant això, pocs mesos abans de la seva mort, va confessar que el que hauria de fer un psiquiatre infantil és tractar d'establir les raons psicosocials que poden provocar determinades conductes, un procés que porta temps de manera que "prescriure una pastilla contra el TDAH és molt més ràpid ".

El negoci de la psiquiatria: Sembla que la psiquiatria és un monstre capaç de portar-qualsevol cosa per davant i que farà tot el possible per tractar d'aconseguir que tota persona sana acabe prenent una o altra medicació per tractar la seva no-malaltia. Se'ls veu de lluny, i una prova més d'això és que ja existeix la propera malaltia que serà difosa per tota la infància: el trastorn bipolar o malaltia maníac depressiva. Fins als anys noranta era una afecció desconeguda en els nens. És un dels diagnòstics més freqüents en psiquiatria infantil, fins al punt que les visites per aquest trastorn s'han multiplicat per 40 en menys de deu anys, sent molts dels "malalts" nens de 2 i 3 anys.

Un dels responsables de l'arribada del trastorn bipolar a EUA és el psiquiatre Joseph Biederman, que porta anys fent estudis i conferències sobre el tema i que va rebre 1,6 milions de dòlars entre l'any 2000 i el 2007, procedents de les farmacèutiques que van fabricar els medicaments per a aquest trastorn. Després d'aquestes revelacions es pot esmentar un altre estudi realitzat per la psicòloga nord-americana Lisa Cosgrove. Segons aquesta professional, dels 170 membres del grup que treballa amb el 'Manual dels trastorns mentals', el 56% tenia una o més relacions financeres amb multinacionals i acusa aquest grup de metges de realitzar falsos experiments amb pacients al servei de les grans empreses de la indústria farmacèutica.

Ara bé, què és ser normal? Krishnamurti va dir que "no és signe de bona salut el sentir-se integrat en una societat profundament malalta", així que qui sap, potser les criatures que es rebel·len davant l'intent de domesticarles, aquells que no suporten estar asseguts escoltant coses que no els interessen, aquells que preferirien poder decidir què fer en les seves vides en tot moment, aquells que volen provar-ho tot i no deixar-se res, potser siguen els de més trellat.

 

En aquest bloc creem continguts originals, però en llegir aquesta notícia, ens ha semblat fonamental compartir-la. Pel bé dels nens i les nenes i per a tranquil·litat de les famílies.

Font: : "https://www.holisticoonline.com/sabias-que-el-transtorno-de-hiperactividad-tdha-es-una-mentira-inventada/"

Aquesta interessant pregunta ens la van formular dues mares en l'exposició que vam realitzar amb motiu de les portes obertes i visita guiada a l'escola cpdesemparats.info 

En el moment que t'allunyes de tenir a les nenes i els nens asseguts a classe fent fitxes, sorgeix aquest dubte. Què fan? en realitat transmet una profunda preocupació pròpia de cada progenitor Què li vas a ensenyar al meu fill, la meva filla?

I per a aquesta pregunta tan profunda, hi ha dues respostes. Una que mostra l'aparença, i una altra que ensenya la veritat.

L'aparença és que entrem a classe (vaig a parlar de la classe de 3 anys, entenent que ja hem traspassat els primers mesos) de la manera més relaxada possible, i mentre uns entren, les altres van guardant les seves pertinences als penjadors del passadís, i poc a poc ens anem seient en els coixins del sòl (hem tret, òbviament, les taules i les cadires de la classe, no les necessitem), on tenim un espai i un temps per a la conversa, sense més pretensió que xerrar distesament mentre va arribant el personal. Després posem en marxa tots els rituals del matí, i amb això hi ha dies que ja se'ns ha fet l'hora d'esmorzar. Si tenim temps, podem fer algun taller en el qual posar en pràctica les nostres habilitats, també podem jugar amb les múltiples propostes que tenim a la classe.

Anem a l'esmorzar, un altre espai educatiu de gran importància per a nosaltres, i eixim al pati, en el qual treballen el re-creo. És l'espai pedagògic i d'aprenentatge millor que tenim. Un espai creat per a la seva diversió amb multitud de reptes, pedres, troncs, ...

Després tornem a la classe i tenim un altre espai per conversar, en el qual conten com els ha anat el pati, amb qui han jugat, a que, com s'ho han passat, ... i tenim temps per a realitzar alguna activitat curricular, com a música, psicomotricitat, conte, construcció, teatre, hort, ... i ens preparem per als rituals de sortida (fem jornada continuada de 9 a dues).

La veritat, és que a la meva escola ens hem aliat a les necessitats de les nenes i els nens i els propiciem un espai en el qual poden relacionar-se, ja que hem après d'ells que el que veritablement necessiten és créixer respectant al company. Això els fa créixer com a persones i convertir-se en éssers humans. I nosaltres estem orgullosos de ser els seus acompanyants en aquest fantàstic procés.

Esperem haver contestat la pregunta que ens van fer.

Divendres, 05 abril 2019 19:53

La meua familia, projecte de vida

Us proposem un taller experiencial dirigit a famílies al Centre Artros de Burgos (C / Calera, 4)

En aquest taller tractarem les claus per conèixer i gestionar les relacions en el nucli familiar:

• Educació emocional: el viatge comença a casa
• Lidera la teva vida, lidera la teva família
• Ser pare, ser mare, és l'oportunitat que has triat per créixer com a persona
• Quan les mares, els pares, estem bé, els fills i les filles estan ben

Ací tens més informació, i ací, el formulari per la teva inscripció.

Ens veiem a Burgos!

Dimecres, 27 Març 2019 20:53

Sistèmica a Gandia

Moltes persones esteu preguntant per la formació de Pedagogia Sistèmica

Hem preparat el curs de fonaments (primer) i el d'especialista (pels que han cursat primer i volen aprofundir els seus coneixements)

Ja tenim tota la info:

PRIMER CURS: FONAMENTS DE LA PEDAGOGIA SISTÈMICA (més info, ací):

  • 20 i 21 setembre 2019: Fonaments de la pedagogia sistèmica. Cris Gamo.
  • 18 i 19 octubre 2019: Relacions i vincles / ordres de l'amor. Joan Corbalan.
  • 8 i 9 novembre 2019: El sistema familiar com a campament base de la nostra història personal. Amparo la Moneda.
  • 13 i 14 desembre 2019: Educació Emocional Sistèmica. Eva Martinez.
  • Gener 31 i 1 febrer 2020: El simbolisme sistèmic. Maria Gràcia.
  • 28 i 29 febrer 2020: Sistèmica i PNL. Victòria Nicuesa.
  • 27, 28 i 29 març 2020: Residencial: Vocació i destí. Thot Institut.

SEGON CURS: ESPECIALISTA EN PEDAGOGIA SISTÈMICA (més info, ací)

  • 4 i 5 octubre 2019: L'ordre en les institucions educatives. Jordi Vilaseca.
  • 15 i 16 novembre 2019: Metodologia CAMP. Laura Cortes.
  • 17 i 18 Gener 2020: Coach sistèmic. Xesca Vela.
  • 7 i 8 Febrer 2020: Moviments sistèmics amb ninotets. Maria Colondron.
  • 6 i 7 Març 2020: Lideratge Educatiu. Thot Institut.
  • 24 i 25 Abril: Consciència corporal. Abraham Gómez.
  • 29, 30 i 31 maig 2020: Residencial: Cadascú en el seu lloc per poder educar. Thot Institut.

Us esperem. Us podeu inscriure ací.